APOLOGIA DEL CANUTISME

Interpretacions de la cultura

Com anireu veient el canutenc tendeix a amagar força la realitat per tal d’enganyar a tot el grup i així continuar amb una dinàmica hipotèticopositiva. Els fets són de molt més gravetat que en la civilització, el temps passa més lent i desgasta enormement els cossos, això fa que s’hagi desenvolupat un vocabulari totalment independent al civilitzat. Hi ha la possibilitat de crear la Real Acadèmia del Canutisme (tenint en compte que hi ha casos pitjors, Acadèmia Valenciana de la Llengua sense anar més lluny).

Alguns filòlegs creuen que aquesta llengua és mil·lenària, que ja es parlava i s’escrivia en l’antiga Mesopotàmia, ens ho demostren testimonis d’escriptura cuneïforme i jeroglífics egipcis.

Sembla que l’asfalt i el sofà ha anat aniquilant de mica en mica els seus parlants.  Ara s’utilitza com a segona llengua en alguns reductes geogràfics, força apartats de la civilització, alguns petits indicis (mandíbules, premolars, rastres de màrfega, fragment de mànec de cassó d’acer inoxidable) que ens indiquen que hi ha hagut personatges que l’havien fet servir com a primera llengua, aquests malauradament no ho han pogut explicar (restem a l’espera de trobar-ne algun de glaçat pel Pirineu i que ens aporti noves dades, o algun encastat a un arbre de la reserva índia de la comarca de la Selva)
Antropòlegs i entesos en la matèria analitzen aquest comportament i tots acaben concloent que aquesta matèria d’estudi no els pertany, ja que creuen que no és competència seva (ells estudien el comportament humà)i deriven l’estudi del canutisme als seus companys etòlegs, estudiosos dels comportament animal.

Trets socioeconòmics:

Transaccions i formes més habituals d’intercanvi

L’economia es basa amb les senzilles regles de la Llei de l’oferta i la demanda, estipulades per Keynes.

Preus molt inestables, la trobada de civilització fa que els preus baixin estrepitosament, en canvi quantes més hores es passa fora de civilització els preus dels productes cada minut pugen de forma impecable, de manera que les persones amb pocs recursos s’han declaren en bancarrota i poden arribar a canviar roba, sopars, tenda per elements essencials per la supervivència o si no té res per donar només li queda declarar-se en fallida i els integrants del grup compren el deute, que haurà de tornar amb un tipus d’interès elevadíssim quan arribi a casa “civilització”. Allà li tocarà pagar un preu molt elevat per aquell rescat a 2.500 metres d’alçada, o a 5km de la costa. Hi ha diferents solucions, salvar el deute amb simples burles constants i repetitives o amb donacions materials.

També hi ha els clàssics “brokers” els quals sense dir res a ningú porten matèria* d’alt valor en condicions extremes, i quan la demanda i la necessitat d’aquests productes està en el seu punt de màxima inflació, els treuen al mercat per poder fer negoci.

*veure el diccionari Canutenc - Català

Fets constatables

Persona que ven Kitkats a preus desmesurats.

Intercanvis i “trueques” de sòlids per líquid.

Inflació del preu de les matèries sòlides i líquides (arribant a un increment del 200%)

Es poden arribar a canviar dues galetes de dinosaure per un litre d’aigua o al revés, dependent de l’escassetat del producte.

L’estat no pot gravar l’IVA dels productes però és el mateix grup/individu li grava el que ell bonament li plau. Un govern de dretes totalment neoliberal com el del PP i CIU són uns novells al seu costat.

Diccionari

Català     -    Canutenc

Matèria: Tot allò comestible

A les 5 com a màxim hem d’acampar: Aquesta nit no dormim

Ja deu faltar poc: Només som a l’aperitiu

Home amb cabells llargs: Dona de 20 anys

Criatura de 16 anys:  Dona amb hipoteca

Sembla que caurà alguna goteta: Noé hi ha lloc a l’Arca?

Habitatge digne:  Tenda

Estat del benestar:  Persona en estat crític però viva

Canari:  Excrement humà / patacada / s’ha girat la truita / paraula comodí

Veracreu: Element de transport més pesat i que incrementa de manera proporcional al quilometratge/temps

Avui mengem calent:Avui no mengem

Metròpolis: Població de 25 habitants

Gran superfície: Botiga de Queviures

Primer Plat: Arròs

Segon Plat: Arròs

Postres: Salsa de tomàquet

Carn: Arròs

Arròs: Res

No porto aigua al bidó: El tinc ple i no us en penso donar

Recte, que ja trobarem alguna marca: Això no ho expliquem

Estic cansadillu: Aparteu-vos que surt el meu bessó disparat

Quan trobem un pla parem: Aquí no para ni Déu

Us aniria be fer alguna parada: D’aquesta no me’n ensurto / les cames m’estan fent xup-xup

Comportaments “humans”

Persona que no xerra ni riu: Síndrome de canutisme agut

Monosíl·labs: síndromes de descomposició

Riures buits: D’on no n’hi ha no en raja / riure per no plorar

Suor freda: a punt de perdre els papers / passar-les canutíssimes

Insults constants: estat posterior a la suor freda, ja ha perdut els papers. El primer que arreplega llepa fort (bici, caiac, company de ruta, arbre...)

Deixa'm un tragu: em cardo tota l’ampolla i encara en tinc al meu bidó

Tiu no se: paraules pròpies de’n Masó, signifiquen una afirmació rotunda

Remullada Maki 2012

Avui dia 25 de Desembre Rostits Competició ha participat a la ja tradicional “Remullada Maki”. En poques paraules el resum seria que una colla de malalts que a casa seva no els estimen gaire han anat a fer l’últim bany de l’any a la platja de S’agaró!

Una branca de valents han sortit de les 5:30 del matí des de Sils amb l’objectiu d’arribar al destí corrent! Des de Rostits els felicitem pels aproximadament 40km correguts!

Per altra banda, una altra branca ha anat amb cotxe a S’agaró amb la intenció de córrer pel litoral català. Al final ha resultat amb uns 10km a bon ritme.

Ricard - Masó- Albert

Finalment, quan hem acabat de fer la ruta a peu, ens hem disposat a tastar l’aigua de mar! S’ha de dir que tot i no haver vist el Sol en tot el matí, la temperatura de l’ambient era molt agradable, no es pot dir el mateix amb l’aigua de mar...  CULLONS QUE FREDA!

Després de fer la remullada hem compartit un pica-pica com bons germans i ara tots a  fer el dinar de Nadal.

Només queda dir: Bon Nadal a tothom, salut i quilòmetres!

Disseny Maillot de Rostits

Sembla ser que després d'una llarga espera amb dures deliberacions amb els companys de Rondo, per fi tenim el disseny del Maillot de Rostits Competició Sils fet i en procés de fabricació!!!

Aquí us deixem unes imatges perquè us deleiteu ;)

Per altra banda, també hem pensat amb els corredors de l'equip i hem dissenyat les samarretes de running més rostides del mercat:

Les 10 Ermites

Ritual d’iniciació per l’Abel Morell i l’Adrià Masó

En Sergi Banyuls (el nostre sherpa) i l’Albert Rossell ja havíem fet dos cops les 10 ermites, un cop amb bici i l’altre a peu. Vam decidir exercir de sacerdots per iniciar a un nous integrants al món de les ermites. Les ermites són llocs molt nostres, un territori on es reparteixen òsties i s’ha de tenir molta fe si vols arribar viu, a més feia anys que ens hi havíem perdut... El bateig de les ermites era per l’Abel Morell, però al darrera ja portava molts km amb la bici. L’altre integrant ja iniciat al ritual del “canutisme” era l’Adrià Masó però s’havia de veure com es movia sobre la seva nova companya, l’andorrana Començal, a més s’havia d’adaptar al món del Tubeless, un món on només hi entren els més especialistes. (pobre nanu, el dia que rebenti jo no vull saber-ne res).

El nostre guia, Banyuls ens va preparar una ruta al revés vam començar per Castanyet, Sta. Bàrbara després ens esperava baixada a Sta. Creu d’Horta, al Padró on vam dinar, a la baixada cap a Santa Maria de Vellors vam tenir problemes per seguir als endureros Morell i Masó.

A partir d’aquí van sortir els primers síndromes de canutisme: pupil.les dilatades, mirada perduda, galtes vermelles, casc tort, poca presència, rostre desencaixat, poca integritat, somriures buits, pixades fora de test, tot obra de’n Masó que li mancava aigua, no va tenir cap vergonya de mostrar tots aquests síntomes a davant del nostre patrimoni , Sant Miquel de Cladells, és tractava d’un subjecte armat amb una bici que li tiraven més les cames que el cervell, ja ens havia escurat d’aigua als integrants del grup i pretenia aconseguir-ne com fos, va ser el seu calvari particular. La sequera dels rius i de les fonts va ser el detonant, no teníem aigua des del Padró (on vam anar a pidolar al Subirà), l’incombustible Morell ens va haver de salvar la pell, resulta que a part d’anar sobrat tenia un bidó carregat d’aigua a l’esquena quan la resta del grup feia temps que tirava amb saliva, nosaltres érem reticents a abusar d’un “cadell” de 17 anys, per orgull no ens podia salvar la pell!!

Però en Masó que la integritat la va deixar estassada a l’arbre mil·lenari i a sobre li va passar pel damunt, sense cap vergonya li va fotre tragu, evidentment un cop trencat el tabú en Banyuls i un servidor vam haver de beure, va ser un cop molt baix per la nostra moral, jo abans ja havia saltat una casa abandonada per xarrupar gotes d’una aixeta. La continuació del recorregut ja va ser molt més senzilla, Sauleda, St. Pere Cercada, Farners i per problemes tècnics l’Abel Morell va haver de cremar tots els kers pujant a Argimon, perquè la roda de darrera li perdia aire, va trencar cronòmetres i portava 60 km a sobre, la resta vam arribar més tard, l’Abel va tenir temps d’assistir a la missa, va convèncer al capellà de no seguir el salivat i van discutir sobre el dogma de fe, llavors vam arribar els altres tres (per sort en aquelles èpoques no hi havia Strava, sinó s’hagues emportat la corona). En conclusió va ser un ritual iniciàtic superat a la perfecció amb 7 hores i escax de pedalar i a partir d’aquí en Masó no ha parat, quan llegiu aquest text penseu que en Masó està fent el Sucre o fent manteniment a l’Ermita d’Argimon, no el busqueu a casa seu!. Descansi en pau.

Albert Rossell

Arxiu històric "Cadells amb Cayac"

Vam decidir iniciar-nos al món del riu, amb els nostres estimats Cayacs, tot carregat del dia anterior, après d’experiències anteriors. Ens vam aixecar al matí i a travessar el principat fins arribar a Garcia, una població molt petita, que ens n’havia parlat en Carlus Perruquer. Allà vam aparcar el cotxe i vam salpar amb les nostres “veres creus”.

El temps va ser immillorable i vam aprofitar la corrent del riu, que no havíem vist mai al mar. El trajecte va ser senzill fins a Miravet, com sempre ens passa, els fenòmens meteorològics decideixen posar-nos a prova, aquest cop va ser el vent, que ens empenyia enrera, la vall feia d’embut i nosaltres feiem de salmons, anant en contra corrent, vam fer la nostra pròpia línia d’investigació com l’Aceves, de tal manera que vam haver de fer Miravet – Benifallet (la parada estipulada per dormir) en contra del vent, l’esperança de trobar una metròpolis on poder veure el FUMBOL feia que els nostres braços no perdessin potassi, algun agricultor de taronges va contribuir en el nostre hidratament, des d’aquí Rostits Competició li va enviar un xec per compensar-li el petit “intercanvi” que ens vam permetre. Qui se’n cuidava??

Finalment va sortir Benifallet a l’horitzó, allà ens hi esparaven el repòs, i el Barça.

Miravet

El repòs era l’element bàsic per l’endemà, però resulta que érem un divendres a la nit, i els Benifellatencs joves tenen pocs llocs on anar, se’ns van presentar un grup de noies joves a les nostres coves (estàvem acampats sota un pont, del carrer principal) a les tres de la matinada, nosaltres com animals a la nostra cova erem éssers poc socials, en Ricard estava disposat a trencar cares, ells en canvi l’afecte de l’alcohol els havia fet l’afecte totalment contrari, eren més dòcils, després de molt diàleg vam negociar que aniríem a dormir a les 5, vam poder dormir fins a quars de nou.

Un cop esmorzats vam sortir i decidir afrontar el segon dia, amb els braços molt pesats. Havíem calculat que ens presentaríem gairebé a Tortosa, a una illa propera la qual el Gurú Perruquer ens havia predit. El segon dia va ser molt tranquil, les taronges són un be molt preuat en aquelles zones. Les vistes magnífiques, la corrent favorable, vam poder gaudir d’una infraestructura de la Generalitat, la Presa de Xerta, el qual estava tancat i per salvar el desnivell el vam haver de salvar amb la nostra pell. Al vespre ens vam ja erem a l’illa (semblant a l’illa de Pasqua, sense cap ésser vivent, només mosquits), illa on vam passar la nit, això si, abans havia passat el xef a fer el menú del dia pasta!.

L’endemà al matí ens vam presentar a Tortosa, on el nostre conductor Ricard va haver d’anar a buscar el cotxe a Garcia, no va ser fàcil, va haver de fer dit per arribar-hi ja que les connexions d’aquelles zones tenen molt a envejar a les grans infraestructures de la “resta” de l’Estat. 

Tortosa

Albert Rossell.

I Cursa de la Ratafia

De bon matí dos Makis Rostits (Albert Rossell i Adrià Masó) han anat a córrer la I cursa de la ratafia a Santa Coloma de Farners. Els dos eren uns cadells en temes de curses de muntanya, però el resultat ha estat molt satisfactori.

La duresa de la cursa es veia superada per la bellesa del paisatge i els corriols per on transcorria. Hi han hagut trams per tots els gustos, des de una pujada duríssima (difícil de fer-la corrent), fins a la ja coneguda baixada al món de la btt, batejada amb el nom del Dragon Khan. 

Un altre punt de la cursa molt atractiu ha estat al primer avituallament dins del castell de Farners. No hi ha lloc a dubte que l'any que ve Rostits Competició tornarà a participar i amb el nou repte de completar la cursa de 25km.

Adrià Masó i Albert Rossell

Temps:
Adrià Masó: 1:03
Albert Rossell: 54:17

Vídeos ben Rostits

Final de la trialera del Sucre!

Baixada de Carretons Riells 2012:

Baixada de Carretons Llagostera 2012:

Baixada carretons SHS 2010

Girona - Núria  2010

Arxiu històric "Cadells amb Bici"

Molt abans que sorgís Rostits Competició, els integrants d’aquest grup ja estàvem endinsats al món de l’esport i l’aventura.

Sense anar més lluny, quan encara érem uns cadells, se’ns va posar al cap anar fins Olot amb bici. La setmana santa del 2006, quatre sonats (Albert Rossell, Sergi Banyuls, Sergi Martín i Ricard Polls) vam sortir de Sils direcció Olot. Aquesta sortida va ser bastant desastrosa en temes d’organització del temps, menjar i coses útils a portar. Però de tot se n’aprèn! La sortida va estar fortament marcada per la pluja i el fred.

Anglès

L’any següent, al 2007, aquest cop volíem tornar a fer la ruta de l’any anterior però més ben organitzada. Vam sortir de Girona i volíem arribar a Ripoll. Els mateixos rostits, ens vam dirigir a l’estació de Sils per posar rumb a Girona amb les nostres bicis recent estrenades. El resultat va ser bastant millor que l’any anterior, però ens vam tornar a trobar amb l’inconvenient de pedalar plovent!

Al 2010, ja tornàvem a tenir ganes de més aventura, i aquest cop la volíem fer més grossa! La ruta era Girona-Núria. Amb moltes ganes de passar-les “canutes”, els tres rostits de sempre (Albert Rossell, Sergi Banyuls i Ricard Polls) i amb la nova incorporació al grup, el ben volgudíssim Adrià Masó (Pobric) ens vam dirigir cap a Girona amb les nostres bicis ben carregades!

St. Joan de les Aabadesses

Aquesta vegada teníem la lliçó més ben apresa i portàvem la ruta una mica més ben organitzada (l’experiència és un grau). Però de totes maneres sempre t’acabes trobant imprevistos que, al cap i a la fi, és el que ens agrada!! Aquest ruta va ser especialment interessant, perquè vam fer nit a Núria! A la tornada, com no, vam enganxar pluja des d’olot fins a Girona...

Girona

La veritat és que hi ha fotos que no m'he atrevit a penjar, podrien causar trastorns irreversibles a qui les veiés...

Salut Rostits!!!

R.Polls.

Pedals de Foc "pirates"

El passat 16 de setembre una branca de Rostits Competició (Adrià Masó (Pobric), Sergi Banyuls, Albert Rossell i Ricard Polls) es va aventurar a fer els Pedals de Foc. Però no eren els Pedals de Foc convencionals, no, eren els Pedals de Foc pirates! Amb això de pirates em refereixo que vam marxar a l’aventura, amb un track descarregat d’internet i amb moltes ganes de pedalar, sense saber on dormiríem ni el que ens trobaríem!

A la bici portàvem totes les coses necessàries per poder “viure”, millor dir “sobreviure”, durant quatre dies. Ja us podeu imaginar que la bici pesava com un burru mort!

El primer dia vam començar la ruta amb molt retràs, degut al viatge amb cotxe fins a Vielha i la preparació de les bicis per la sortida. A més a més s’ha d’afegir que vam sortir des del centre de Vielha i no des de la sortida del túnel de Vielha. Si si, això implica que vam travessar el túnel (5.263m) amb bici!! En resum, ben dinat érem al principi de la ruta Pedals de Foc.

La primera etapa transcorre per terrenys molt pedregosos però alhora amb unes vistes fantàstiques que no et deixen pensar amb la cremor de cames.

Al final del dia vam cometre un error greu, al voler travessar un pic massa tard, se’ns va fer de nit amb l’agreujant de no tenir aigua ni per beure ni per cuinar. Després de baixar per senders difícilment ciclables i passar-les força canutes vam arribar a Cóll. Allà vam muntar el campament base 1, vam recuperar forces amb un bon arròs bullit i vam dormir com reis a les nostres tendes.

El segon dia ens vam aixecar amb les forces recuperades i amb ganes de més! Encara pagàvem el retràs del primer dia, i a l’hora de dinar tot just arribàvem al final de la primera etapa. Però teníem bones sensacions i un bon ritme. Un bon home ens va dir que al poble “Esglésies” trobaríem una botiga on poder comprar menjar i omplir les ampolles d’aigua. Quan vam arribar allà ens vam trobar amb una botiga 100%  autèntica, la qual havies de trucar el timbre perquè t’obrissin. A partir de llavors, la tarda va ser molt dura, ens esperava una pujada contínua i pedregosa. 

Quan vam arribar al cim de la muntanya ja s’estava fent fosc, i després d’una deliberació vam acordar de passar la nit allà dalt.

El tercer dia vam començar amb baixada,una baixada no ciclable amb alforges... ens esperava una estapa molt dura però abans de l’hora de dinar ja havíem recuperat el retràs dels primers dies!  Aquesta etapa era la cirereta del pastís del recorregut, ja que pujàvem a “Coll de Triador” que està a 2200m.

 Després d’estar 3 o 4 hores pujant vam fer el cim, però ens vam adonar que el temps s’estava girant en contra. Va començar a ploure, i no pas poc... Vam fer uns 30km sota la pluja, i vam quedar molls com ànecs. Quan finalment vam arribar a Espot i vam comprovar que no teníem roba seca i estàvem congelats, vam decidir abandonar i retirar cap a casa. No vam aconseguir acabar la ruta, i no per falta de ganes, sino que per inclemències meteorològiques; hi havia previsió de pluja per l’endemà...

Salutacions d'una colla de Rostits de Sils!!!

R.Polls.

PRESENTACIÓ

Rostits Competició és una branca de Makis Sils, formada per un grup d'amics aficionats al món de l'esport, la competició i l'aventura.


En aquest blog explicarem les nostres sortides i aventures, perquè tothom qui vulgui pugui gaudir-ne.


També afegirem cròniques i fotos de les excursions i competicions que realitzarem.