Interpretacions
de la cultura
Com
anireu veient el canutenc tendeix a amagar força la realitat per tal d’enganyar
a tot el grup i així continuar amb una dinàmica hipotèticopositiva. Els fets
són de molt més gravetat que en la civilització, el temps passa més lent i
desgasta enormement els cossos, això fa que s’hagi desenvolupat un vocabulari
totalment independent al civilitzat. Hi ha la possibilitat de crear la Real
Acadèmia del Canutisme (tenint en compte que hi ha casos pitjors, Acadèmia
Valenciana de la Llengua sense anar més lluny).
Alguns
filòlegs creuen que aquesta llengua és mil·lenària, que ja es parlava i
s’escrivia en l’antiga Mesopotàmia, ens ho demostren testimonis d’escriptura cuneïforme
i jeroglífics egipcis.
Sembla
que l’asfalt i el sofà ha anat aniquilant de mica en mica els seus parlants. Ara s’utilitza com a segona llengua en alguns
reductes geogràfics, força apartats de la civilització, alguns petits indicis (mandíbules,
premolars, rastres de màrfega, fragment de mànec de cassó d’acer inoxidable) que
ens indiquen que hi ha hagut personatges que l’havien fet servir com a primera llengua,
aquests malauradament no ho han pogut explicar (restem a l’espera de trobar-ne
algun de glaçat pel Pirineu i que ens aporti noves dades, o algun encastat a un
arbre de la reserva índia de la comarca de la Selva)
Antropòlegs i entesos en la matèria analitzen aquest comportament i tots acaben concloent que aquesta matèria d’estudi no els pertany, ja que creuen que no és competència seva (ells estudien el comportament humà)i deriven l’estudi del canutisme als seus companys etòlegs, estudiosos dels comportament animal.
Antropòlegs i entesos en la matèria analitzen aquest comportament i tots acaben concloent que aquesta matèria d’estudi no els pertany, ja que creuen que no és competència seva (ells estudien el comportament humà)i deriven l’estudi del canutisme als seus companys etòlegs, estudiosos dels comportament animal.
Trets
socioeconòmics:
Transaccions
i formes més habituals d’intercanvi
L’economia
es basa amb les senzilles regles de la Llei de l’oferta i la demanda,
estipulades per Keynes.
Preus
molt inestables, la trobada de civilització fa que els preus baixin
estrepitosament, en canvi quantes més hores es passa fora de civilització els
preus dels productes cada minut pugen de forma impecable, de manera que les
persones amb pocs recursos s’han declaren en bancarrota i poden arribar a
canviar roba, sopars, tenda per elements essencials per la supervivència o si
no té res per donar només li queda declarar-se en fallida i els integrants del
grup compren el deute, que haurà de tornar amb un tipus d’interès elevadíssim
quan arribi a casa “civilització”. Allà li tocarà pagar un preu molt elevat per
aquell rescat a 2.500 metres d’alçada, o a 5km de la costa. Hi ha diferents
solucions, salvar el deute amb simples burles constants i repetitives o amb
donacions materials.
També
hi ha els clàssics “brokers” els quals sense dir res a ningú porten matèria* d’alt
valor en condicions extremes, i quan la demanda i la necessitat d’aquests
productes està en el seu punt de màxima inflació, els treuen al mercat per
poder fer negoci.
*veure
el diccionari Canutenc - Català
Fets constatables
Persona
que ven Kitkats a preus desmesurats.
Intercanvis
i “trueques” de sòlids per líquid.
Inflació
del preu de les matèries sòlides i líquides (arribant a un increment del 200%)
Es
poden arribar a canviar dues galetes de dinosaure per un litre d’aigua o al
revés, dependent de l’escassetat del producte.
L’estat
no pot gravar l’IVA dels productes però és el mateix grup/individu li grava el
que ell bonament li plau. Un govern de dretes totalment neoliberal com el del
PP i CIU són uns novells al seu costat.
Diccionari
Català - Canutenc
Matèria: Tot allò comestible
A
les 5 com a màxim hem d’acampar: Aquesta nit no dormim
Ja
deu faltar poc: Només som a l’aperitiu
Home
amb cabells llargs: Dona de 20 anys
Criatura
de 16 anys: Dona amb hipoteca
Sembla
que caurà alguna goteta: Noé hi ha lloc a l’Arca?
Habitatge
digne: Tenda
Estat
del benestar: Persona en estat crític però viva
Canari:
Excrement
humà / patacada / s’ha girat la truita / paraula comodí
Veracreu: Element de transport més pesat i que incrementa
de manera proporcional al quilometratge/temps
Avui
mengem calent:Avui no mengem
Metròpolis: Població de 25 habitants
Gran
superfície: Botiga de Queviures
Primer
Plat: Arròs
Segon
Plat: Arròs
Postres: Salsa de tomàquet
Carn:
Arròs
Arròs:
Res
No
porto aigua al bidó: El tinc ple i
no us en penso donar
Recte,
que ja trobarem alguna marca: Això no ho
expliquem
Estic
cansadillu: Aparteu-vos
que surt el meu bessó disparat
Quan
trobem un pla parem: Aquí no para
ni Déu
Us
aniria be fer alguna parada: D’aquesta no
me’n ensurto / les cames m’estan fent xup-xup
Comportaments “humans”
Persona
que no xerra ni riu: Síndrome de
canutisme agut
Monosíl·labs:
síndromes de
descomposició
Riures
buits: D’on no n’hi
ha no en raja / riure per no plorar
Suor
freda: a punt de
perdre els papers / passar-les canutíssimes
Insults
constants: estat
posterior a la suor freda, ja ha perdut els papers. El primer que arreplega
llepa fort (bici, caiac, company de ruta, arbre...)
Deixa'm un tragu: em cardo tota l’ampolla i
encara en tinc al meu bidó
Tiu
no se: paraules pròpies
de’n Masó, signifiquen una afirmació rotunda
