Vam decidir iniciar-nos al món del riu, amb
els nostres estimats Cayacs, tot carregat del dia anterior, après
d’experiències anteriors. Ens vam aixecar al matí i a travessar el principat
fins arribar a Garcia, una població molt petita, que ens n’havia parlat en
Carlus Perruquer. Allà vam aparcar el cotxe i vam salpar amb les nostres “veres
creus”.
El temps va ser immillorable i vam aprofitar
la corrent del riu, que no havíem vist mai al mar. El trajecte va ser senzill
fins a Miravet, com sempre ens passa, els fenòmens meteorològics decideixen
posar-nos a prova, aquest cop va ser el vent, que ens empenyia enrera, la vall
feia d’embut i nosaltres feiem de salmons, anant en contra corrent, vam fer la
nostra pròpia línia d’investigació com l’Aceves, de tal manera que vam haver de
fer Miravet – Benifallet (la parada estipulada per dormir) en contra del vent,
l’esperança de trobar una metròpolis on poder veure el FUMBOL feia que els
nostres braços no perdessin potassi, algun agricultor de taronges va contribuir
en el nostre hidratament, des d’aquí Rostits Competició li va enviar un xec per
compensar-li el petit “intercanvi” que ens vam permetre. Qui se’n cuidava??
Finalment va sortir Benifallet a l’horitzó,
allà ens hi esparaven el repòs, i el Barça.
 |
| Miravet |
El repòs era l’element bàsic per l’endemà,
però resulta que érem un divendres a la nit, i els Benifellatencs joves tenen
pocs llocs on anar, se’ns van presentar un grup de noies joves a les nostres
coves (estàvem acampats sota un pont, del carrer principal) a les tres de la
matinada, nosaltres com animals a la nostra cova erem éssers poc socials, en
Ricard estava disposat a trencar cares, ells en canvi l’afecte de l’alcohol els
havia fet l’afecte totalment contrari, eren més dòcils, després de molt diàleg
vam negociar que aniríem a dormir a les 5, vam poder dormir fins a quars de
nou.
Un cop esmorzats vam sortir i decidir afrontar
el segon dia, amb els braços molt pesats. Havíem calculat que ens presentaríem
gairebé a Tortosa, a una illa propera la qual el Gurú Perruquer ens havia
predit. El segon dia va ser molt tranquil, les taronges són un be molt preuat
en aquelles zones. Les vistes magnífiques, la corrent favorable, vam poder
gaudir d’una infraestructura de la Generalitat, la Presa de Xerta, el qual
estava tancat i per salvar el desnivell el vam haver de salvar amb la nostra pell.
Al vespre ens vam ja erem a l’illa (semblant a l’illa de Pasqua, sense cap
ésser vivent, només mosquits), illa on vam passar la nit, això si, abans havia
passat el xef a fer el menú del dia pasta!.
L’endemà al matí ens vam presentar a Tortosa,
on el nostre conductor Ricard va haver d’anar a buscar el cotxe a Garcia, no va
ser fàcil, va haver de fer dit per arribar-hi ja que les connexions d’aquelles
zones tenen molt a envejar a les grans infraestructures de la “resta” de
l’Estat.
 |
| Tortosa |
Albert Rossell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario