El passat 16 de setembre una branca de Rostits
Competició (Adrià Masó (Pobric), Sergi Banyuls, Albert Rossell i Ricard Polls)
es va aventurar a fer els Pedals de Foc. Però no eren els Pedals de Foc
convencionals, no, eren els Pedals de Foc pirates! Amb això de pirates em
refereixo que vam marxar a l’aventura, amb un track descarregat d’internet i
amb moltes ganes de pedalar, sense saber on dormiríem ni el que ens trobaríem!
A la bici portàvem totes les coses necessàries
per poder “viure”, millor dir “sobreviure”, durant quatre dies. Ja us podeu
imaginar que la bici pesava com un burru mort!
El primer dia vam
començar la ruta amb molt retràs, degut al viatge amb cotxe fins a Vielha i la preparació
de les bicis per la sortida. A més a més s’ha d’afegir que vam sortir des del
centre de Vielha i no des de la sortida del túnel de Vielha. Si si, això
implica que vam travessar el túnel (5.263m) amb bici!! En resum, ben dinat érem
al principi de la ruta Pedals de Foc.
La primera etapa transcorre per terrenys molt
pedregosos però alhora amb unes vistes fantàstiques que no et deixen pensar amb
la cremor de cames.
Al final del dia vam cometre un error greu, al
voler travessar un pic massa tard, se’ns va fer de nit amb l’agreujant de no
tenir aigua ni per beure ni per cuinar. Després de baixar per senders difícilment
ciclables i passar-les força canutes vam arribar a Cóll. Allà vam muntar el
campament base 1, vam recuperar forces amb un bon arròs bullit i vam dormir com
reis a les nostres tendes.
El segon dia ens
vam aixecar amb les forces recuperades i amb ganes de més! Encara pagàvem el
retràs del primer dia, i a l’hora de dinar tot just arribàvem al final de la
primera etapa. Però teníem bones sensacions i un bon ritme. Un bon home ens va
dir que al poble “Esglésies” trobaríem una botiga on poder comprar menjar i
omplir les ampolles d’aigua. Quan vam arribar allà ens vam trobar amb una
botiga 100% autèntica, la qual havies de
trucar el timbre perquè t’obrissin. A partir de llavors, la tarda va ser molt
dura, ens esperava una pujada contínua i pedregosa.
Quan vam arribar al cim de
la muntanya ja s’estava fent fosc, i després d’una deliberació vam acordar de
passar la nit allà dalt.
El tercer dia vam
començar amb baixada,una baixada no ciclable amb alforges... ens esperava una
estapa molt dura però abans de l’hora de dinar ja havíem recuperat el retràs
dels primers dies! Aquesta etapa era la
cirereta del pastís del recorregut, ja que pujàvem a “Coll de Triador” que està
a 2200m.
Després d’estar 3 o 4 hores pujant vam fer el cim, però ens vam adonar
que el temps s’estava girant en contra. Va començar a ploure, i no pas poc...
Vam fer uns 30km sota la pluja, i vam quedar molls com ànecs. Quan finalment
vam arribar a Espot i vam comprovar que no teníem roba seca i estàvem
congelats, vam decidir abandonar i retirar cap a casa. No vam aconseguir acabar
la ruta, i no per falta de ganes, sino que per inclemències meteorològiques; hi
havia previsió de pluja per l’endemà...
Salutacions d'una colla de Rostits de Sils!!!
R.Polls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario